dijous, 12 de juliol del 2018

França-Croacia, la final del mundial

França-Croacia, la final del mundial.

Avui parlem de fútbol: Si repasseu la crónica escrita a l'inici del mundial, veureu que no vaig errar gaire, donava com a possibles finalistes a Croacia i França, que son de les seleccions que millor han jugat, deixant apart que la que millor ha jugat a fútbol en aquest mundial no será a la final, i que al meu entendre es Bélgica: Una selecció amb un gran porter, una defensa molt solvent, un mig camp de toc i posesió i una davantera temible. No será a la final perque França li va jugar a la contra i perque Umtiti va enviar a la xarxa una pilota en la unica jugada en la que la defensa no va estar al cas.

Tot aficionat al fútbol, encara que el seu equip no jugui, té sempre preferencies: o bé el joc de l'equip, o bé perque algun dels "teus" hi juga, o per afinitats familiars...també es el cas de les afinitats, diguem politiques. En aquest cas, la França multirracial i plural, la França de la Revolució. de la "Liberté, Egalité et Fraternité", la França resistent, la França de Maig del 68, la França de Jaurés, Thorez, Moulin, Séguy...també la França d'Edith Piaf, Jean Ferrat i Lise London...aquesta França s'emporta les meves simpaties, malgrat Rakitic, el gran pulmó del Barça. La historia pesa, i molt, malgrat Le Pen, Papon, Macron i Valls aniré a favor de França.

Jugadors com Mbappé, Umtiti, Kanté i d'altres, que coneixen bé les "bidonvilles" i que pel seu nom no trobarien cap feina "respectable", avui seran admirats i aplaudits per tots els francesos. Aquests jugadors, a més son molt bons, son gent que han superat moltes dificultats: Kanté recollia ferralla de petit amb un carret, Umtiti necessitava que algú el portes a entrenar amb els equips base de l'OL...així molts. Només espero que aquests grans jugadors no oblidin mai d'on venen i qui son.

De Croacia, millor no parlar. D'una afició i d'una part de jugadors que bramen cants del "ustachas" no vull fer cap comentari. Només vull que Rakitic no els acompanyi en aquests cants, de ser així, no hi té lloc al Barça, per molt bó que sigui.

ALLEZ LA FRANCE, ALLEZ LES BLEUS!