BARCELONA ESTA EN JOC: UNA CURSA DE FONS.

Ja fa uns quants messos que la cursa per l'alcaldia de Barcelona ha començat. Aixó es veu i es notori en les actuacions de gairebé tots els interessats en el Govern de la capital de Catalunya, que és la segona ciutat de l'estat espanyol, però que a més és una ciutat de referència a la Mediterránea Nord, una conexió natural amb Europa, una logística per tant de primer ordre amb el Port l'Aeroport i les xarxes ferroviaries. Aixó fa que la importància de Barcelona vagi més enllá d'un municipalisme "al uso", i les polítiques que es facin a la ciutat de Barcelona tenen consequències que van més enllá dels 10 districtes de la ciutat.

Les candidatures ja están en marxa: el govern actual de Colau está portant una "operació neteja" que, més enllá de la gestió, apunta a certes dosis de fidelitat al líder. Veurem com serán apartats o apartades persones amb argumentaris molt correctes políticament, però que no tenen a veure amb gestions que han esta un desastre: Ciutat Vella, TMB, Habitatge i gestió del turisme potser han esta de les que més han sortit a la llum en la premsa, però avui Barcelona es de les ciutats més brutes que conec i les polítiques públiques, per exemple d'atenció alls grups més vulnerables han mostrat una feblesa preocupant. La manca de busqueda de consens, el trencament de l'acord amb el PSC no han estat una bona cosa per la ciutat. No es pot governar Barcelona amb 11 regidors, aixó no ho han entés.

Al mateix temps que les enquestes no han estat mostrades encara amb tota la seva extensió, podem albirar que no hi havia fins fa poc grans moviments, fins la irrupció de Manuel Valls, ex-primer ministre França, actualment diputat de La France en Marche que es la formació política d'Emmanuel Macron President de la República. Valls nmostrará la seva experiència com alcalde d'Evry i dirá que la gestió municipal no li es desconeguda. De la má de Ciudadanos, aquest será un adversari temible, per la seva capacitat de seducció, el seu verb i la seva popularitat (a ningú practicament li es desconegut). Crec que no s'ha de menystenir aquesta candidatura, que pot ser una gran dificultat per la resta de candidats.

El PSC, afortunadament (es la meva opinió), no s'ha volgut implicar en aquesta operació, i ha preferit optar pel seu candidat Jaume Collboni. Veurem que ens depara la llista del PSC, crec que no hi haurá massa novetats. En tot cas el seu discurs es molt clar: el seu projecte es basa en l'experiencia de Pasqual Maragall i els seus equips, que van liderar la transformació de Barcelona i la van posar al mapa del món, no només a Espanya i a Europa.

Esquerra ja ha reaccionat: han optar per sustituir un mal candidat com era Bosch per Ernest Maragall, un altre rival molt temible per la secva experiència i coneixement de la ciutat. ERC ha reaccionat per tant front la potencia de Valls amb el germá d'en Pasqual. En principi cal dir que la maniobra ha esta molt inteligent, els resultats els veurem.

El PP potser es qui esta més descolocat. Amb un candidat molt desgastat i una pérdua front Ciudadanos que no s'atura, está condemnat a ser oposició molt minoritaria, i veurem si arriben al 5%.
De la CUP no parlo: un regidor que porta tatuades les lletres ODIO no em mereix cap mena de comentari, i si a més, aquells que es diuen no-institucionals son capaços de saltar del parlament a l'ajuntament..."no hase falta desir nada más", que diria Schuster.

I els comuns? I la Sra. Alcaldessa? Doncs veurem, ha d'explicar el que ha fet i confrontar-ho amb el programa i ha de fer una llista que sigui capaç de convencer als ciutadans i ciutadanes de Barcelona. No ho tindrá gens fácil, les errades han estat superiors als encerts (que també n'hi han), però la seva nula capacitat d'arribar a acords i defensarlos es un hándicap molt greu, que li pot costat l'alcaldia.
Ja veurem, el meu desig es arribar a un debat seriós de propostes politiques que millorin la vida de la ciutadania i que projectin Barcelona novament com una ciutat per viure i treballar.