Próleg o punt 0:
Tractaré aquest tema de manera desapasionada, intentaré que sigui científicament i sempre subjectes al relativisme i a l'actual cojuntura, no en termes absoluts. Estem immersos en un procés de globalització que fa que totes les raons i raonaments no puguin estar al marge d'aixó. Estem a més en uns moments on la lluita de classes está en moments álgids, diverses fraccions del bloc de poder es disputen l'hegemonia, mentre que la classe obrera está en moments molt difícils: en uns casos recomposant-se, en altres intentant reorganitzar-se, però encara sortint d'una derrota històrica i d'un procés de divisió i segmentació del qual podem deduïr que no está constituída com a classe-per-se ni tant sols pot oferir alternatives económiques per part de les seves organitzacions representatives (els sindicats), ni té avui un intelectual col.lectiu capaç d'orientar i aportar coneixements i experiències.
En aquesta confusió, o millor dit, en aquest "desordre", el bloc de poder burgés es trenca també, l'hegemonia passa al capitalisme financer, a l'oligarquia financera que es coloca com a força dirigent i desplaça del bloc de poder a la burgesia industrial productiva, a les fraccions intersticials (rentistes i especuladors), a la petita burgesia a la que condemna a la precarització i a la misèria i aquesta oligarquia, que dins seu també porta interessos contradictoris, es la que avui hegemonitza el poder, defugint de la ciència i de la investigació i es refugia en l'especulació i l'apropiació de recursos naturals, posant en perill la mateixa existència de la espècie humana del planeta.
Punt 1. "L'aldea gala" front la globalització.
Pensar que la disociació dels actuals marcs dels estats i també dels marcs supranacionals existents ajuda a l'alliberament de la classe es un error. Veiem que ha passat a l'antiga Jugoslàvia, a la antiga URSS, a l'antiga Txecoslovaquia...però veiem també els efectes del Brexit i el terrabastall que es pot generar a partir d'aixó. El caos a l'ex Jugoslavia produït pels nacionalismes excloents (tots) el que ha fet ha estat baixar els standarts de nivell de vida a tots els territoris balcánics, i per contra ha fet reeixir tota mene de fonamentalismes religiosos i de feixismes. No hi ha pocions mágiques per lluitar contra les "legions romanes", no hi ha druides miraculosos, ningú té poders permanents. Només tenim la classe treballadora, subjectada a condicions laborals d'extrema precarietat i aquesta ha de buscar aliances sobre bases que defensin els seus interessos materials.
Punt 2. Quin projecte de "nou estat"?
Obviament, si la classe treballadora no encapçala, o com a mínim, no influieix decisivament en un procés històric, aquest mateix procés la devorará. Quan la burgesia encapçala la reivindicació republicana de "llibertat, igualtat i fraternitat", es sobre la derrota de les poscions més esquerranes aliant-se amb la reacció monárquica i els sectors de la petita burgesia que es sentien desplaçats del bloc de poder i reclamaven una especie de socialisme feudal, descrit per Marx i Engels al manifest.
Quan aquest nou estat no té cap mena de projecte, si no que és la "Nació-per-se", un es demana quin camí se seguirá, i no pot ser un altre que aquell que previament hagin dissenyat els que están al front. No están construint república, estan construint ficció.
Punt 3. Qui mana en el procés?
En aquest procés no manen ni les empreses productives, ni els seus representants. Tampoc manen els grans financers, però encara mana menys la classe treballadora que ha estat foragitada, quan no menyspreada per una part de l'independentisme. Algus han teoritzat l'anomendada "invasió" de Catalunya per part de treballadors d'altres llocs de l'estat durant els anys 60 i 70 sobre tot. En aquella época no va ser possible dividir la classe obrera, la lluita contra la dictadura era primordial, i sobre tot per la influència del PSUC en el moviment obrer, popular, en les Universitats, en la cultura i també en els llocs on hi havia investigació. Ara, qui está al front, després de més de tres décades de Pujolisme, construit sobre la base del tráfic d'influències, del clientelisme i la corrupció es aquella fracció de la burgesia que es converteix en rentista o en free-lancer, que vol buscar el seu lloc al sol i que es confronta amb la oligarquia per defensar només els seus interessos de classe. Els anys de Governs d'esquerres progressistes i catalanistes van ser una pausa, aprofitada desde la dreta i desde dins els propis partits del govern per posar de manifest que els "perversos" no eren ni el capitalisme financer ni la oligarquia ni les classes benestants catalanes, sino que el dolent de la película era Espanya-Estat en general. La transformació i mutació de CiU respon a aixó, el que ara passa es que no tothom coincideix en la solució. La confrontació ha tingut víctimes i el que es dilucida ara es o pacte i negociació o confrontació fins el final.
Punt 4. I la classe treballadora qué?
La classe treballadora no té sortida favorable amb la independència, perque les seves condicions de vida es podem degradar molt: El sal.laris, les pensions, totes les conquestes socials es poden degradar entre un 30 i un 50% segons estudis fets, però les ferides irreparables que es poden produïr en el sí del moviment obrer poden ser gairebé definitives en décades al menys. Ferides en el terreny industrial, en el terreny productiu i en el terreny emocional. La sortida que té el moviment obrer és posar-se a treballar en un canvi de model productiu, d'acord amb la majoria de forces sindicals, avançar cap un nou contracte social a signar entre els sindicats i la burgesia productiva que preservi els drets socials i que impulsi aquest canvi de model, amb noves infraestructures i projectes discutits sobre bases científiques. I aixó es produirá en els marcs de l'estat espanyol, preservant els convenis sectorials i les regulacions laborals socialment beneficioses (Seguretat Social, polítiques d'Hisenda pública i en el marc de la Unió Europea, tirant endavant la Carta Social, defugint rebaixes impositives i dumpings de qualsevol mena.
Epíleg.
He estat potser massa esquemátic, però el temps m'apreta, i sobre tot volia aclarirme, en uns temps no gens fácils.
Espero no haver molestat a ningú, espero haver contribuit a aclarir conceptes. No pretenc tenir la raó absoluta, poso en discusó les meves raons de manera democràtica i faig públic per si un cas que no soc partidari ni de les solucions judicials, ni de les presons preventives. Soc partidari del respecte a les persones, a les idees i a les lleis, respecto tot amb una sola excepció: El feixisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada