Ja tenim un cor. Qui ens ho havia de dir. En el mes de Maig de 2018, a partir d'alguna conversa amb alguns companys pensionistes, vaig comentar la possibilitat de fer una coral del sindicat. La veritat és que tenia alguns temors de que la proposta es veies com una "boutade" per part d'algú que ja no té responsabilitats sindicals. Però val a dir que tant la companya Estrella Pineda de la Federació de Pensionistes com la Rosa Sans, de la Fundació Cipriano García van acollir la idea molt favorablement. La Rosa em digué: "Jordi, fés un paper, explica el projecte breument i busca un cert nombre de persones a qui pugui interessar. Així ho vaig fer, vaig buscar la complicitat d'en Lluis Filella, el vaig embarcar en la operació, i seguint també el consell de la companya Maribel Navarro ("formad una coral no sólo de pensionistas, contad con los activos") varem trobar una decena de persones interessades.
La meva joia primera va ser quan la Rosa em va donar la opinió favorable de la Dolors Llobet i llum verda per ja buscar gent. Cap el més de Juliol a finals, teniem ja unes 40 persones que havien mostrat el seu interés. El proper repte era trobar un director, que havia de ser un profesional de la musica i, a ser possible de la casa o proper al nostre pensament. La Federació d'Educació ens va fer unes recomanacions, i així varem coneixer al Víctor Béjar, music profesional, profesor del Conservatori Municipal de Barcelona, i a més, delegat de CCOO. Després de la primera conversa, i de veure'l dirigint una Big Band d'alumnes del Conservatori, van quedar maravellats, i ens demanávem en Lluis i jo com era possible que tinguessim gent com en Victor, sense saber-ho ningú. Moltes vegades ens passa, a CCOO tenim moltíssim talent en moltes coses que ens passa desapercebut. Una altgre exemple es el nostre poeta i rapsoda Esteve Bosch.
Bé, arribem al 3 d'Octubre i fem una reunió amb tota la gent interessada, a la qual expliquem el projecte. 31 persones s'inscriuen. i comencem els assajos a finals d'Octubre. En aquests període, hi ha companys i companyes que no poden continuar per motius personals, i avui tenim 22 persones, dividides en quatre veus: sopranos, contrals, tenors i baixos. Tenim majoria aclaparadora de dones (on son els homes de CCOO en aquestes activitats?) i estem a la cerca de musics també.
Les sessions d'assaig mostren per per cantar en un cor, cal ser molt disciplinat, cal tenir compromís i cal reapendre coses molt importants. Per gent com nosaltres que apenes havia tingut experiència es feia bastan dur. La inmensa capacitat d'en Víctor, la seva paciència i "savoir faire" ha estat decisiva.
Un bon matí de finals de Gener ens ve a veure l'Andrés Querol i ens demana si podriem cantar a una assemblea de delegats i delegades de CCOO el dia 19 a Barcelona. Obviament varem accedir, condicionats a que el nostre director ho veies bé i que el conjunt de persones de la coral estiguessin disposats i disposades. En Víctor va estar contentíssim i en quan la gent, passat el primer sotrac, ekl primer vertígen, va accedir amb entusiasme.
Varem assajar La Internacional (una estrofa) i Els Segadors i, finalment, el dia 19 va arribar. Una mitja hora abans, anem a escalfar la veu i fer els darrers retocs. La veritat es que, tots vestis de negre i la corbata, foulard o llaçet vermell, donavem una molt bona imatge i presència. Crec que bastanta de la gent de CCOO es va sorpendre quan varem entrar a l'escenari i ens disposarem ben formats sota el vermell intens, sota el Roig Encès de l'escenari. En Víctor pren la paraula i explica, com ningú ho hagués fet, qué és Roig Encès, de qui és i el per qué es fa. I acte seguit, demana silenci. Els demès no sé, a mi s'em va fer un nus a la gola, vaig notar un pés a la panxa i una sour freda em recorregué. Però, després de les primeres paraules em vaig tranquilitzar, i vaig intentar no cometre errades greus. La acollida dels delegats i delegades de CCOO va ser fantástica, i els seus aplaudiments em van disipar ja qualsevol mena de dubte, inseguretat...segur que varem cometre algunes errades, a les properes ho farem millor, però la gran ilusió de tots els companys i companyes de Roig Encès, la seva alegria, inclús ha fet que neixessin nous llaços entre nosaltres, va fer que ens cohesionem molt i molt. Podem dir que a partir del 19 de Febrer som ja un cor.
Qué volem? Recuperar les cançons del poble, aquells cants del moviment obrer, de la República, aquells cants que cantavem alguns contra la Dictadura, desde els nostres cantautors fins aquell univers "Folk" de finals dels 60, aquelles cançons amb les que ens identifiquem pels seus valors explícits. Volem a més que la gent canti amb nosaltres, que participi de la musica i el cant com espai de trobada, alegria i vitalitat. Per aixó farem també un cançoner amb les 40 cançons primeres per l'any del Centenari de la Vaga de la Canadenca: 100 anys, 40 cançons per les 40 hores de treball.
Esperem fer la estrena veritable el Dia Mundial del Treball Digne, esperem que podrem fer un petit repertori (La Internacional anirá sencera), pero val la pena que sapigueu, tots i totes, els companys i companyes de CCOO que ens teniu, i que a més, qui es vulgui unir, qui es vulgui apuntar, té un lloc que l'espera. Roig Encès es vostre i per vosaltres, sindicalistes. Canteu amb nosaltres i lluitem junts per una societat sense explotació ni opressió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada