Un servidor passa dies de l'estiu a Copons, un petit poble de la comarca de l'Anoia. Un de tants pobles on el motorisme es practica per part de gairebé tothom. A més hi ha una gran afició, que fa uns anys s'ha eixamplat gràcies a Marc Márquez, de la veïna comarca de la Segarra, a uns 30 km. Doncs bé, Marc Márquez acaba de ser "condemnat" per bona part del veinatge del poble pel fet de no sortir al balcó de Cervera on hi ha una pancarta amb el texte "Llibertat presos polítics".
Sens dubte, una persona que ha guanyat set títols del món en un esport del que confesso no hi entenc, no pot ser un "petardo". Aquells que l'admiraven ahir per aixó, no poden deixar de fer-ho, a no ser que siguin hooligans. Un campió es un campió, sobre tot si aquest no fa servir trucs ni marranades, i aixó Márquez ho ha demostrat en tota la seva carrera.
Sembla però, que l'independentisme no li perdonará aquesta "traició", malgrat que la inmensa majoria de cerverins sortissin a felicitarlo en la rua que es va fer. A l'independentisme esencialista aixó li és igual. Tant se val si ets motorista, futbolista o atleta, el que cal fer es servir incondicionalemt a la seva causa. Encara recordo les crítiques al FC Barcelona per jugar contra Las Palmas el dia 1 d'Octubre a porta tancada. Si el Barça hagués suspés unilateralment el partit, hagués perdut els 3 punts, més 6 punts més i una possible sanció: breu, hagués regalat la Lliga en aquest cas al Real Madrid, disparant-se un tret al peu. I el cas es molt diferent al de la URSS que es va negar a jugar contra Xile al Nacional de Santiago, el mateix camp que havia servit de pressó a milers de xilens, entre ells Víctor Jara, durant els dies posteriors al cop d'estat de Pinochet. Els fets no resisteixen comparatives.
El que jo li puc observar a Márquez i a tots els esportistes d'elit es que paguin els seus importos aquí, que no vagin fora ni montin societats evasores. Aixó va per Márquez i per tots. Tot el demés es fer cóctels sumament perillosos.
Finalment, a mi a més, m'agradaria que Cervera algún dia recordés a un dels seus fills més ilustres: Joan Comorera i Soler, Conseller de la Generalitat republicana i Secretari General de la USC i després del PSUC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada