Ahir mentre arribavem a cas per dinar, la meva sra. i jo, varem coneixer la detenció de Puigdemont a Alemanya per part de policies locals a instàncies del CNI espanyol. Era una mala noticia perque, sense comptar amb la ilògica tournée per retornar a Bruseles que comptava en travessar al menys 5 fronteres, i on per tant, les possibilitats de ser detingut augmentaven exponencialment, sabiem que aixó tindria al carrer repercusions inmediates, i no totes amb el somriure ni molt menys.
Aleshores, un que comença a familiaritzar-se amb certes lógiques del procés, li va dir a la seva parella: "Mª Elena, m´hi jugo un pésol a que algú sortirá comparant Puigdemont amb Companys, perque estem situats en la post-veritat" Ella em va respondre incrédula "Vols dir?" I jo li respongué "I tant".
No van passar ni dues hores quan desde Facebook vaig tindre ocasió de llegir al menys tres entrades, referint-se a Companys i Puigdemont. Frases com "1940 Companys arrestat per la Gestapo - 2018 Puigdemont arrestat per la Policia Alemanya". Es volia establir un paralelisme que, al meu entendre no existeix. Només recordaré els fets de Companys, els altres els tenim tots molt presents.
Companys va ser arrestat a La Baule - França i detingut per la Policía Militar Alemanya, segons l'historiador Josep Benet. Traslladat a Paris, va sofrir el primer interrogatori per part del policía espanyol Pedro Urraca Rendueles i després lliurat a Espanya, a Madrid on va ser torturat. Mentres tant, començá la instrucció del sumarísim i el varen traslladar al Castell de Monjuïc. Segons explicá la seva vidua Carme Ballester, el 13 d'Agost de 1940 "dos homes vestits de civil i quatre amb uniforme de soldats alemanys" van irrompre al domicilio del matrimoni Companys a La Baule " amb les metralletes a la ma i apuntant al meu marit i a mi mateixa", i en que, després d'escorcollar la casa i endur-se'n els diners que hi havia "els quatre soldats s'emportaren ccustodiat el president de Catalunya".
Crec que podem afirmar i comprobar diferents temes; Companys va ser arrestat arbitrariament, el braç executor va ser la Wermatch, no va tindre cap assistència, l'unic advocat que va tindre va ser el "defensor" del Consell de Guerra sumarísim que el va condemnar, les seves pertinences robades i la seva esposa no va ser informada oficialment de res fins al 16 d'Octubre de 1940 on li comunicàren que el seu marit havia estat afusellat.
Ahir afirmava en Salvador Milá a Facebook " Si es vol ajudar al president Puigdemont i als politics processats, que no es compari la seva detenció a la República Federal Alemanya amb la del president Companys per la Gestapo (error)...aixó es tan irresposable com comparar el 1 d'Octubre amb el cop d'estat de Tejero. (,,,)"
Llevat de que a Companys qui el deté no es la Gestapo, tot el demés ho comparteixo absolutament. De res val el dramatisme, la épica i la cançó de gesta per sortir de l'actual situació. El que val es la política, la capacitat de trobar respostes i solucions que puguin ser asumides per amplíssimes majories, que s'han de comprometre a respectar les lleis a les quals tots, objectivament ens hem de subjectar.
Puigdemont tindrá totes les garanties i drets, la primera el "habeas corpus", cosa a la que Companys no va tindre dret. Va ser maltractat, torturat i apallissat desde el moment de la seva detenció fins gairebé el Consell de Guerra, no va ser jutjat per jutjes sino per militars, no va tindre cap mena d'assistència jurídica, cap garantia, no se li va permetre rebre a gairebé ningú, la seva esposa no en va saber res d'ell fins el dia després del seu assasinat...
Establir paralelismes i comparacions es ofendre la memòria del president Companys, de professió advocat dels treballadors, company i amic de Francesc Layret y de Salvador Seguí, assasinats pels sicaris de la patronal. Es menysprear la seva obra i la seva lluita i es fer una caricatura lletja, molt lletja d'un home bó, que mejava farinetes quan bombardejaven Barcelona amb un noiet de 14 anys als menjadors de la Generalitat. Aquest noiet es deia Jordi Ribó Cabanas, el meu pare. Si ell visqués us diria lo errats que van que estableixen aquestes absurdes comparacions.
JORDI RIBÓ FLOS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada