dimecres, 4 d’abril del 2018

La vaga de trens a França

La vaga de trens a França.

Els treballadors i treballadores de la SNCF han declarat la vaga a l'empresa de trens, potser la més emblemática de tota Europa, la SNCF. Els popularment anomenats "cheminots" s'oposen a l'anulació del seu estatut, vigent desde 1920, de quan les multiples empreses privades varen quedar nacionaitzades sota un unic comandament, la SNCF.

Rapidament. les veus dels "medias", adoctrinats convenientment pel neolliberalisme s'han llençat a una campanya de desqualificacions i retrets contra els treballadors i treballadores ferroviaris, acusant.los de "privilegiats", de que no poden paralitzar un pais uns quants sindicalistes....apareix la figura de Phillipe Martinez, Secretari General de la CGT com un "ancien", un "demodé", que només s'ocupa dels seus que tenen contractes fixes...un Asterix amb la seva banda d'irreductibles gals.

No es parla per exemple, de que el Govern Macron vol crear dos tipus de treballadors, els antics amb garanties i els nous contractats sense drets, ni es diu que el deficit creat pel TGV i per empreses ruinoses com el Eurotunel estan sent sufragades per la SNCF. Nos'esmenta que per cada 100 euros de nova inversió, la SNCF ha de demanar pre´stces per més del doble dels 100 euros, per uns 243 euros. Es critica que els treballadors de la SNCF tenen billets amb descomptes importants quan tots els diputats i alts cárreces viatgen tots de gratis....demagocgia diuen alguns, altres diem que el que per uns son privilegis pels altres...qué és exactament?

El problema de la SNCF amaga un problema estructural: una companyia de la que l'estat ha tirat de veta per sufragar-ho tot. La SNCF arribaba fins el darrer poblet de França, complint un dret importantíssim com era que tothom tingués accés a viatjar i ho fes amb un mínim de conndicions...avui els trens a França son cars, impuntuals..., molt lluny d'aquella SNCF histórica. Indubtablement totes les companyies estatals han de tindre viabilitat económica, però sobre tot han de ser viables socialment i complir un servei. D'ença els darrers anys la SNCF, com totes les companyies publiques ha estat mal gestionada, descapitalitzada i sotmesa i subordinada a les politiques de TGV (AVE a casa nostra).

I també s'amaga l'antisindicalisme, la critica contra els treballadors i contra els sindicats, persentant-los com els culpables de la situació. Algo que es molt vell, pero que el Govern Macron está utilitzant. Els convido a que facin la prova: deixin la SNCF en mans dels treballadors i les seves organitzacions. Ells ja van asegurar les comunicacions en Maig del 68, només ells i elles, sense els administradors parachutats desde el Govern...i ho van fer amb escreix. O es que els hi tenen por?

Aquest blog es solidaritza amb la lluita de la SNCF, perque és també la seva lluita.

JORDI RIBO FLOS  4 d'abril de 2018.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada