Un servidor vol defugir dels debats cojunturals i, per tant de tota utilització. Aquests debats están molt viciats, molt contaminats d'inmediatisme i de presuposats. Un servidor té dubtes fonamentats, que no tenia ni en els anys 60, ni 70, ni 80 ni 90 sobre si Catalunya es un sol poble. No en tenia Uabans i ara en tinc. Es per aixó que vull reflexionar sobre la Nació, recuperant un debat que vaig fer a finals dels 90 i que té moltíssima actualitat. I vull encetar el debat amb uns parágrafs del Manifest Comunista:
"Els obrers no tenen pàtria. No s'els pot arrabassar alló que no tenen. Ja que el proletariat en primer lloc ha de conquerir el poder polític, elevar-se a la condició de classe nacional, constituir-se en nació, encara es nacional, tot i que de cap manera en el sentit burgès.
L'aillament nacional i els antagonismes entre els pobles desapareixen de dia en dia amb el desenvolupament de la burgesia, la llibertat de comerç i el mercat mundial, amb la uniformitat de la producció industrial i les condicions d'existència que li corresponen.
El domini del proletariat els fará desapareixer fins i tot més ràpidament. L'acció comú, com a mínim dels països civilitzats, és una de les primeres condicions de la seva emancipació.
En la mateixa mesura en què sigui abolida l'explotació d'un individu per un altre, ser´abolida l'explotació d'na nació per una altra.
Amb la desaparició de l'antagonisme entre les classes a l'interior de les nacions, desapareixerà també l'hostilitat de les nacions entre sí."
Manifest del Partit Comunista - Karl Marx i Friederich Engels.
En el més de Maig proper es commemora el 200 aniversari del naixement de Karl Marx. Fins i tot en la localitat de Tréveris s'inaugurará una estátua de Marx, com a fill més ilustre. En la pròpia Alemania actual, comandada per Merkel, no deixa de tindre influència el pensament marxista, i no només el pensament.
Aquest blog s'ha volgut aturar justament en un dels passatges del Manifest que té a veure amb moltes de les coses que, uns i altres utilitzen per anomenar a l'adversari com a nacionalista, quan aquest debat ja el va dibuixar el savi de Tréveris. Vejam: Uns quants, ja fa uns 19 anys varem elaborar un document sobre el fet nacional, que passo a resumir en una primera entrega:
1.- El concepte de Nació no es pot considerar al marge del temps i de l'espai, com si hagués existit sempre. La Nació no ha existit sempre. Té un començament un desenvolupament i també tindrá el seu final.
2.- La Nació es una categoria històrica, que neix a l'epoca del capitalisme i correspon al creixement de les forces productives, la formació dels mercats i l'establiment i l'afirmació dels drets dels ciutadans, tant individuals com col.lectius...
3.- Intent de definició de la Nació: Comunitat de ciutadans, lluires i iguals, vertebrats com a formació socioeconómica específica. No está per tant al marge, está dialécticament relacionada amb el naixement i formació de les classes socials modernes en lluita i la construcció de les seves identitats. La Nació es fruit de voluntat de les persones que la conformen
4.- La Nació no es un invent de la burgesia. La construcció d'una formació social interclassista que vertebra el poble no s'inventa. Forma part d'un procés històric complex i es recolza en els marcs diferenciats d'etapes anteriors. Es important compendre el sentiment de pertinença, d'estabilitat i cohesió interclasista diferenciada que s'expressa a cada moment històric d'una forma diferent, segons la direcció dels processos,
5.- Un element central, per tant es saber qui porta la direcció política del procés, que té a veure amb l'hegemonia de classe sobre el conjunt, (o d'una fracció d'una classe) entesa com el dominii la direcció intelectual-moral del procés, aconseguint un grau elevat de consens fins l'extrem d'apropiarse del discurs nacional i identificar.lo amb els seus interessos. Cal compendre quin carácter té el poder, que possibilita o bé un retrocés conservador o una evolució progressista de la societat. L'hegemonia d'una classe permet a la ideologia desenvolupada de la classe dominant, en un moment històric donar cohesió al bloc social.
6.- Hi ha visions essencialistes sobre la nació: la raça, la étnia, la sang...es corresponen a concepcions xenófobes i racistes. Renuncien a l'analisi cientifica de les relacions socials i la seva praxis ha comportat confrontacions que han conduit a guerres amb rerafons d'interessos de classe que justifiquen l'extermini d'una part de la humanitat.
7.- La identitat nacional es pot concebre de dues maneres: com a voluntat de ser o com a identitat cultural. La primera es oberta, la segona tancada. La primera es capaç d'evolucionar en l'esdevenir històric, la segona oblida que els signes d'identiificació, ells mateixos son històrics. No está per tant oberta al pluriculturalisme.
8.- Una Nació té un idioma, que pot ser també de diverses nacions. El idioma es un element característic, pero no l'element fonamental. L'element definitori és el perfil socioeconómic.
9.- Qualsevol agrupament específic de persones que estableixen relacions socials i de convivència ho fan en un marc territorial. El territori i la relació que estableix amb la comunitat de ciutadans és un dels elements característics de la nació, pero no el definidor fonamental. Aixó es correspon amb una posició territorialista que no es comparteix.
10.- No es poden fer análisis homogenies. Les experiéncies i les formes de construcció nacional son molt diferents, sobre tot entre unes i altres parts del món.
11.- L'Estat i la Nació son coses diferents. La creació dels estats es anterior a la formació de les nacions i seguint processos diferents. L'estat no es un atribut característic de la nació. Hi ha moltes nacions sense estat propi. Una nació pot tenir estat propi o pertanyer a un estat plurinacional.
Resumint, la nació neix d'un procés històric que no coincideix amb el concepte polític d'estat, l'hegemonia de classe es un factor importantíssim per coneixer el carácter de la nació. El concepte de nació es vincula a l'estadi superior al feudalisme i a la recentralització absolutista monárquica anterior al triomf de les revolucions francesa i americana, que estableixen els conceptes de nació i ciutadania intimament vinculats. Aixó pot tindre relació amb l'idioma i la cultura però no és el tret definitori característic. Si que ho son les relacions socials, que després prenen forma en construcció d'estats de nou tipus superadors del feudalisme i dels imperis realistes-absolutistes. Parlem, per tant, d'un procés històric vinculat al naixement i desenvolupament del capitalisme com organització social, al naixement i desenvolupament de la burgesia com classe en si i a la aparició del proletariat, que només posseix la seva força de treball i la posa en venda.
S'ademeten tota classe de consideracions, inclús la possibilitat de traduir-ho al castellá, però la transmissió d'aquestes reflexions seguirá en més entregues.
JORDI RIBÓ I FLOS Abril de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada