dilluns, 9 d’abril del 2018

¡A LA PUTA CALLE!

¡A LA PUTA CALLE!

Saviem i savem quin pot ser el perill de tots els ex-alguna cosa. Et recorren temptacions de volguer donar classes a tothom de com cal fer fins i tot una escudella barrejada, perque la "experiència" es com una espècie de ciencia imfusa, que fa que sempre tinguis raó. Savem a més, que no retirar-se en temps i formes et pot dur a cometre errades no volgudes, "errores no forzados", que dirien els periodistes esportius. Una cosa es aixó, una altra molt diferent la traició.

I aixó es el que ha fet, en el meu modest entendre el Sr. José Mª Fidalgo, ex- Secretari General de CCOO fins que una majoria el varem descabalgar de la Secretaría General del sindicat. Una majoria per poc, però majoria al final. I no pot saber ningú lo satisfet que estic en aquests moments d'haber estat part activa en el canvi que es produí a partir del 9é Congrés.

Per qué ha trait Fidalgo a CCOO? Molt senzill, una cosa es posicionar-se de manera crítica amb CCOO, una altra molt diferent es fer-li la onada al partit que ha trencat les contractualitats conseguides pel sindicat després de llargs anys de lluita amb la Reforma Laboral. No pot sortir a ningú de gratis haver trencat amb tota la jurisprudencia que protegia als treballadors. Una cosa és opinar sobre com han de ser les pensions del futur, una altra molt diferent es passar per damunt de tota la política de la CS CCOO sobre les pensions, es questionar les mesures que CCOO hem discutit i estem portant a la taula de negociacions, al Pacte de Toledo i a la societat. Trencar un sistema com el nostre, solidari i contributiu, que cal finaçar amb quotes i reforçar amb impostos, un sistema que ha vist com la patronal ha disminuit la seva contribució amb menys de quatre punts, que a més s'ha omplert de tot tipus de deduccions pels empresaris, que ha vist com el Govern ha gastat tot el Fons de Reserva...una persona que ha viscut i vist tot aixó, i que seguidament afirmi davant la convenció blava d'aquest cap de setmana a Sevilla (es veu que la Setmana de Passió s'ha allargat aquest any) que el millor pel sistema public de seguretat social es que segueixi governant el PP...vaja es de jutjat de guardia. A no ser que Fidalgo ens vulgui alertar de que Ciudadanos es pitjor que el PP (amb la qual cosa puc coincidir), la veritat es que no calia dir aixó en el Foro del Partit Popular, que sembla que no ha servit ni per treures de damunt les mentides de Cifuentes ni el ridicul fet amb el tema de Catalunya.

Per dir que Ciudadanos es la nova "Fera Ferotge" no calia anar a Sevilla. Pero jo poso en dubte que Fidalgo no combregui amb Rivera avui. Només cal veure que col.labora amb la FAES, i que aquesta Fundació ara lloa als taronja-fatxes en detriment dels seus antics patrons...Cosas veredes, amigo Sancho.

Jo no vull parlar ni de "corralitos" que el citat personantge va instaurar dins de CCOO ni de coses pasades, ni tampoc vull censurar a aquells que li van fer costat, perque la majoria han estat i son lleials a CCOO i perque els nostres debats sempre els volem tancar guarint les ferides, com tampoc vull justificar l'agressió inconscient que Fidalgo va patir en una manifestació del 1º de Maig, perque amb violència fisica no es va enlloc i nosaltres no son matons. Però insisteixo, una cosa es aixó i una altra molt diferent es la deslleialtat i l'orpobi que ens fa passar al prop del milió d'afiliats i afiliades a CCOO.

Que ningú ara desvii el tret. El principal problema de CCOO no es Catalunya, un dels principals problemes que tenim es que aquest senyor sigui formant part del gran patrimoni cultural, democràtic i de lluita per una societat sense cap mena d'explotació i opressió que son les CCOO de Espanya. Es una xacra de la qual cal despendres, perque a CCOO es pot admetre gairebé tot, i una cosa que no es pot permetre es la traició. Per aixó, seguint una certa tradició volcanica, massa expresiva potser i sovint un xic barroera, però que em surt del cor i del cap, no de l'estomac, dic avui ben alt i fort:

A LA PUTA CALLE. 

JORDI RIBO FLOS  9 d'Abril de 2018.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada