Seguint una máxima del meu mestre Manuel Sousa, "Al enemigo, a los adversarios no les hagamos propaganda gratuita", i l'exemple del meu germá Gabriel Jaraba, no els anomenaré concretament, sino el que representen. Qué cal fer? Doncs just el contrari del que estem fent.
Es a dir, no podem deixar que l'agenda politica la marqui el neofranquisme. No podem sortir correns darrera de cap ratolí que ens deixan anar. Abans d'ahir els drets de les dones, ahir l'avortament, avui les armes...demá que sera? I així deixem de parlar contra la reforma laboral, no exigim amb prou força les pensions publiques suficients, no diem el que hem de dir sobre la sanitat pública i el seu desmantellament, parlem de llaços i no de desgovern...(al tanto, aixó son figues d'un altre paner, se m'ha escapat).
Però sobre tot, no podem convocar manis amb un lema tan important com aturar el feixisme i treure només 4.000 persones a Barcelona com va passar dissabte. Alguna cosa falla. Será la gent? O será que no estem parlant dels problemes concrets de la gent?
Bolsonaro ha arribat a la Presidència de Brasil sense fer cap debat, sense cap intervenció publica. Només amb el whatssap, twitter i altres temes, i amb un suport no menyspreable de la oligarquia, pèrò sobre tot amb una campanya disenyada per Steve Bannon. Aquest personatge ara está a Europa, intentant ni més ni menys que plantejar una força potent al Parlament Europeu. I el més trist és que les táctiques de l'esquerra per fer-li front, no només son previsibles sino que son nefastes. I a Espanya 3/4 del mateix. Qualsevol "escrache", qualsevol baralla tavernaria o de carrer será presentada de determinada manera, ells seran presentats con víctimes i els antifeixistes quedaran minoritzats.
Al feixisme, amigues i amics, companyes i companys, coneguts i saludades, s'el combat amb la raó, amb cultura, amb organització i amb pedagogia, i sobre tot amb la gent, sent més que ells. Com penseu que varem derrotar al franquisme al 77? Cridant més? Fent que les pancartes siguessin més grans? No, els varem derrotar perque erem més, perque teniem cultura antifranquismta que es plasmava en fets, vagues, jornades, acnçons, llibre, es a dir, amb cultura. Si les protestes de la época haguessin estat de minoria, no haguessim vençut. La llibertat la varem guanyar als carrers, es veritat, però perque teniem molta gent al darrere, perque els hi varem guanyar "el relato", que es diu ara, jo prefereixo parlar de correlació de forces.
No els guanyarem amb manifestacions com la de dissabte, ni amb pronunciaments. Els derrotarem fent cultura republicana, amb fets que mostrin que volem llibertat, igualtat i fraternitat, no una minoria, sino una majoria social. Els derrotarem si tenim una alternativa creible, defensable i construída democràticament. Els guanyarem amb la història i amb el nostre dia a dia, al sindicat,a l'associació, als casals, allá on hi hagi gent. Així em van ensenyar a mí i a molta gent més, així hem de treballar. No serveix de rés l'autocomplaença o el dir-li a la gent que la culpa es seva, com si nosaltres no tinguessim responsabilitats de dirigir malament les lluites. De qui parlo? Doncs de nosaltres, les esquerrers. Parlo de mi, fonamentalment.
JORDI RIBÓ FLOS, 25 DE MARÇ DE 2019.
"no una minoria, sino una majoria social"
ResponEliminahttps://ucfr.cat/2019/03/18/adhesions-dentitats-al-manifest-23stopvox/
Moltes gràcies.
Elimina